PIMEC alerta de la necessitat de contenir l'augment dels preus energètics amb accions “ex ante” que siguin contundents i decidides per a una fixació justa i competitiva

La patronal proposa modificar el sistema de retribució de la generació elèctrica, continuar amb la penetració de la generació a partir d’energies renovables i adoptar mesures per pal·liar els efectes negatius de l’augment de preus de matèries primeres.

Barcelona, 14 de setembre de 2021. Tenint en compte les dades relatives a l’índex de preus al consum publicades per l’INE, PIMEC ha alertat de la necessitat de contenir l’augment de preu dels productes energètics, que combinat amb els augments d’altres matèries primeres, poden traduir-se en una espiral inflacionària, amb repercussions desfavorables sobre la negociació col·lectiva i sobre la política monetària expansiva del Banc Central Europeu (BCE). Com la patronal ha dit de forma reiterada, algunes d’aquestes mesures podrien passar per modificar el sistema de retribució de la generació elèctrica, continuar amb la penetració de la generació a partir d’energies renovables i adoptar polítiques decidides per pal·liar els efectes negatius de l’augment de preus de matèries primeres. En aquest sentit, cal ser contundents en afrontar el problema dels preus de l’electricitat, anant a l’arrel de la qüestió, i no apostant per mesures de maquillatge, com la proposta governamental actual de contenció de beneficis de les empreses del sector, ja que la problemàtica de l’elevat preu de l’energia no es resoldrà amb la proposta de limitació del benefici de les empreses energètiques. En aquest sentit, cal actuar en els mecanismes de fixació de preus, ex ante, i alhora, que sigui competitiva, i no amb aquesta mesura ex post. A partir de l’IPC d’agost, PIMEC destaca que:

  • L’IPC d’agost se situa en el nivell més alt des d’octubre de 2012 a Espanya.
  • L’augment de l’IPC és conseqüència dels augments dels productes energètics.
  • La inflació subjacent, que no té en compte els aliments no elaborats ni els productes energètics, tot i ser moderada (0,7% a Espanya i 0,6% a Catalunya), observa una tendència alcista per tercer mes consecutiu.

Els preus augmenten quatre dècimes a Espanya i tres a Catalunya i se situen en el 3,3% en el primer cas i en el 3,1% en el segon cas, en relació a fa un any. A Espanya és l’augment més alt des d’octubre de 2012 i a Catalunya iguala el creixement del febrer del 2017. Aquest augment de preus està relacionat amb el comportament dels preus de l’energia (+23,5%), que incideix en l'habitatge (+11,5%); la calefacció, enllumenat i distribució d'aigua va augmentar un +23,2%, i en el transport (+8,2%), els carburants i combustibles van augmentar un +18,1%. En sentit contrari, evolucionen els preus de les comunicacions (-3,1%), el lleure i la cultura (-0,6%), les begudes alcohòliques i tabac (-0,2%) i l’ensenyament (-0,2). Sense la incidència dels productes energètics ni els aliments sense elaborar, la inflació subjacent se situa en el +0,7% a Espanya i en el +0,6% a Catalunya.

Per grups, a Catalunya, destaquen els creixements dels preus en termes interanuals de l’habitatge (10,0%) i del transport (+8,9%). En sentit contrari, destaca la caiguda en els preus relacionats amb l’ensenyament (-4,0%), les comunicacions (-3,1%) i el lleure i la cultura (-0,5%). Pel que fa a la Unió Monetària, la taxa harmonitzada, en relació al mes anterior, puja quatre dècimes a Espanya (del 2,9% al 3,3%) i vuit dècimes a la UM (del 2,2% al 3,0%). Aquesta dinàmica situa, per cinquè mes consecutiu, la taxa d’Espanya per sobre de la UM, fet que no passava des de setembre de 2018, i suposa una incidència negativa en la competitivitat via preus respecte als països europeus. Es pot afegir, al respecte, l’impacte que està tenint, també, la inflació industrial, que se situa amb un increment interanual dels preus d’un 10,2% el passat mes de juliol (7,6% sense energia).