S'inaugura la restauració de la façana principal de la catedral de Santa Maria de Tortosa

La consellera Garriga assisteix a la presentació de l’actuació a la façana, que ha permès la millora de l’aspecte del monument i el manteniment dels seus valors arquitectònics, artístics, cultuals i simbòlics

La resta de façanes de la catedral seran restaurades properament mitjançant el programa Temps de Gòtic del Departament de Cultura i la Fundació “La Caixa”, que compta amb una inversió de 500.000 euros

Garriga també ha visitat l’espai Cota Zero, obert recentment al públic, on s’exposen les restes arqueològiques trobades sota la nova plaça de la catedral

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha assistit avui a l’acte d’inauguració de la restauració i la neteja de la façana principal de la catedral de Santa Maria de Tortosa. El Departament de Cultura ha participat en aquesta actuació integral per millorar l’aspecte de la façana, garantir la seva conservació, a més de mantenir els seus valors arquitectònics, artístics, cultuals i simbòlics.

La consellera Garriga ha destacat la restauració de la façana de la Catedral és “una fita molt esperada” que “ens ha permès descobrir aquests nous cromatismes” al monument. Per al Govern de la Generalitat, ha explicat la consellera, “la preservació i conservació del patrimoni és una prioritat i hi posarem tots els recursos que siguin necessaris”. “A partir d’aquest anys s’ha incrementat el pressupost del Departament de Cultura i això ens permetrà fer una millor conservació preservació del patrimoni del país”.

Garriga, que ha agraït la participació de totes les institucions en la intervenció, també ha posat en valor “la feina arquitectònica i dels restauradors, de vegades invisibles, però que tenen oficis imprescindibles i molt importants”.

El Departament de Cultura ha col·laborat i finançat en les obres de la primera fase amb una aportació de 24.913 euros. L’obra s’ha estructurat en diferents fases adoptant criteris de racionalitat en l’execució de les actuacions i establint àmbits físics en franges verticals que abasteixen tota l’alçada de l’edifici. Les sis fases que s’han establert per l’execució de l’obra han estat aquestes: Fase 1 – Crugia central de la cara frontal; Fase 2 – Crugies lateral del cantó sud de la cara frontal; Fase 3 – Crugies lateral del cantó nord de la cara frontal; Fase 4 – Cares lateral i posterior del cantó sud; Fase 5 – Cares lateral i posterior del cantó nord, i Fase 6 – Millora de l’acabat de les portes d’accés. El pressupost total de les actuacions és de 599.814 euros, dels quals 360.000 euros han estat finançats pel Ministerio de Cutura y Deportes i el Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana a traves de l’1’5 % cultural.

Han participat en l’acte, a més de la consellera, l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, el bisbe de Tortosa, Enrique Benavent Vidal; el nunci del Papa, Bernardito Auza; el subdelegat del Govern d’Espanya a Tarragona, Joan Sabaté; la directora general del Patrimoni Cultural, Sònia Hernández, i la directora dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre, Victoria Almuni, entre altres autoritats.

Per tal de completar la restauració de la resta de façanes de la catedral de Santa Maria de Tortosa està previst actuar, amb una inversió total de 500.000 euros, a les obres de consolidació estructural i restauració dels contraforts i arcbotants de la girola i de la torre de Sant Pere. El projecte es troba en fase de redacció i estarà finançat pel conveni signat entre el Departament de Cultura i la Fundació “La Caixa” dins del Programa Temps de Gòtic, juntament amb el Bisbat de Tortosa, en la seva condició de titular del monument.

La intervenció a la façana
La catedral de Santa Maria de Tortosa, declarada bé cultural d’interès nacional des de l’any 1931,és el conjunt arquitectònic més remarcable de tot el casc antic de la ciutat. Està aixecada en el lloc on es creu que hi havia el fòrum de la ciutat romana. El conjunt catedralici està format per l'església, el claustre i restes de les primitives dependències canonicals.

L’actuació a la façana de la catedral ha consistit en una neteja general i profunda dels paraments i altres elements que conformen la façana. Tots els paraments i elements arquitectònics que conformen la façana, ja siguin de pedra sorrenca o calcària, llisos, motllurats o esculturals, han estat objecte d’una neteja realitzada en sec amb raspall suau, pinzell o aire a pressió, combinada amb l’aspiració d’aquests residus. S’han realitzat diferents tractaments, segons la tipologia de la patologia. La reparació i restitució dels rejuntats de les peces de pedra que conformen els paraments o elements arquitectònics han estat sanejats, alhora que s’han eliminat els que presentaven un estat de conservació que feia difícil la seva conservació.

En el cas de fissures i esquerdes s’ha aplicat un cegat d’acord amb el mateix sistema d’actuació que per al rejuntats. En aquests casos s’ha buscat que el cromatisme i textura d’acabat dels morters s’integri el millor possible als de la pedra afectada. Pel que fa a la restitució d’elements arquitectònics amb parts trencades i desaparegudes el criteri que s’ha establert és el de restituir només aquells que es consideraven estrictament necessaris per a garantir unes condicions adients de conservació i una lectura correcta del conjunt.

La façana presentava en les seves crugies diverses finestres, protegides unes amb vitralls emplomats policroms i altres amb envidrats o simples xarxes. Les estructures d’aquests elements eren majoritàriament metàl·liques i sovint presentaven problemes de corrosió. S’ha substituït per noves estructures base i tancaments envidrats, conformats per perfils d’acer inoxidable. Alhora, també s’ha procedit a la substitució o millora d’alguns dels elements de tancament i protecció que presentaven problemes de conservació (oxidació, corrosió, parts malmeses o trencades, etc.). S’han realitzat tasques i tractaments per millorar el comportament i allargar la durabilitat dels elements que conformen la façana, com són la reparació de rejuntats, la consolidació superficial i la més profunda, l’hidrofugat de determinades zones, i d’altres.

Un altra actuació ha estat l’execució de nous revestiments decoratius per a les tres portes de la façana principal. Constructivament el revestiment proposat està format per bandes de llautó lleugerament encavalcades unes amb les altres, per protegir la fusta de l’aigua i clavades amb claus amb cap de relleu decoratiu del mateix material, d’una forma geomètrica simple.

Per lluitar contra la presència d’aus, especialment coloms, s’ha instal·lat una combinació de mitjans que inclouen sistemes actius d’electro-repulsió, que tenen un efecte dissuasiu, amb altres de passius que eviten físicament que ocupin determinats llocs de la façana.

Dintre d’aquesta primera fase dels treballs s’ha realitzat l’emplaçament de la nova escultura de la Verge de la Cinta en la fornícula situada sobre la porta central de la façana.

Espai Cota Zero
La consellera Garriga també ha visitat l’espai Cota Zero de Tortosa, inaugurat recentment i en el qual han estat museïtzades les importants troballes arqueològiques sorgides després de l'enderroc, l’any 2015, de les cases que tapaven la catedral i de l’execució del projecte per construir-hi una plaça que obrís la basílica al riu. Les troballes sorgides documenten 15 segles d'història de la ciutat, des de la muralla romana a elements desapareguts de la façana fluvial renaixentista.

L'espai Cota Zero s'ha dotat amb panells explicatius —en cinc idiomes— i diversos projectors làser que projecten peces audiovisuals explicatives sobre un mapping del riu Ebre, que s'estén per tota la paret mitgera. Els vídeos conten la història de la ciutat i el vincle amb els elements que el visitant va trobant.