Sobre l'obligatorietat empresarial del registre de la jornada laboral ordinària.

Hem de remuntar-nos a desembre de 2015, mes en el qual l'Audiència Nacional va dictar una sentència que obligava a Bankia a establir un sistema de registre de la jornada diària efectiva de tots els seus treballadors que permetés comprovar l'adequat compliment dels horaris pactats, a més de donar trasllat a la representació legal dels treballadors de la informació relativa a les hores extraordinàries realitzades, en còmput mensual.

Aquesta sentència va produir una gran revolada, doncs obligava a realitzar una cerca del sistema de registre més adequat a les característiques de l'empresa i la seva adequació a la Llei Orgànica de Protecció de Dades.

No obstant això, gairebé any i mitjà després, el Tribunal Suprem, pels motius i fonaments que a continuació exposarem breument, en la seva Sentència nº 246/2017 dictada pel Ple de la Sala social, de 23 de març de 2017, va casar i va anul·lar aquesta sentència per considerar que l'obligatorietat de registre només fa referència a les hores extraordinàries.

Els arguments del Tribunal Suprem per eximir a les empreses de la llevanza d'un control de la jornada ordinària de la seva plantilla es basen en (i) l'article 35.5 de l'Estatut dels Treballadors que obliga a establir un sistema de registre horari de les hores extraordinàries; en (ii)l'article 12.4.c) de l'Estatut dels Treballadors que obliga a registrar la jornada ordinària en els contractes a temps parcial, en (iii) El Reial decret 1561/1995 sobre jornades especials de treball que recull la necessitat de portar un registre per al control del temps de treball dels treballadors mòbils, de la marina mercant i de ferroviaris; en (iv) la normativa comunitària sobre la jornada laboral i l'ordenació del temps de treball, continguda en la Directiva 93/104/CE del Consell, de 23 de novembre de 1993, articles 6 i 18; (v) en les diferents Directives que regulen el transport de navegació, la navegació aèria, el treball en el mar, el transport en carretera i altres disposicions similars sobre jornades especials i en (vaig veure) la Llei d'Infraccions i Sancions de l'Ordre Social que no conté cap infracció consistent en la no llevanza del registre de la jornada ordinària.

Amb fonament en tals normes, assenyala el Tribunal Suprem que quan el legislador ha cregut necessari establir un sistema de registre de la jornada del treballador així ho ha indicat, sense que sigui possible estendre, ara com ara, tal obligació a la jornada ordinària regulada en l'article 34 de l'Estatut dels Treballadors.

Similar trajectòria ha recorregut el cas de la corporació bancària Abanca, SA, amb Sentència dictada per l'Audiència Nacional al febrer de 2016 que és casada i anul·lada per la Sentència de 338/2017, de 20 d'abril dictada per la Sala social del Tribunal Suprem, amb idèntics arguments a la dictada en el mes de març.

Com a conseqüència d'aquestes rellevants sentències, no han trigat a produir-se moviments en dos àmbits:

Dins de la Direcció general de la Inspecció de Treball, que ha dictat la Instrucció 1/2017 al maig de 2017 – complementària a la Instrucció 3/2016 de 21 de març-, sobre intensificació del control en matèria de temps de treball i d'hores extraordinàries.

Aquesta nova Instrucció modifica en part l'anterior de 2016 amb la finalitat d'adequar-la a la doctrina jurisprudencial dictada pel Tribunal Suprem, concloent que:

“A) La Instrucció 3/2016, de 21 de març segueix vigent, excepció fet de l'aspecte atinente a l'obligació empresarial de registrar la jornada diària de treball que, a tenor de les sentències indicades no existeix, salvo per a les excepcions que en les mateixes s'indiquen, i per tant l'omissió del registre no pot considerar-se en si mateixa com a infracció social.

B) La doctrina continguda en les citades sentències no afecta a l'obligació empresarial de respectar els límits legals i convencionals en matèria de temps de treball i hores extraordinàries, sent funció essencial de la Inspecció de Treball i Seguretat Social controlar aquest compliment.

C) La Inspecció de Treball i Seguretat Social ha de realitzar les actuacions de comprovació per a la detecció d'eventuals infraccions. Si bé no serà possible recollir com a infracció la falta de registre de la jornada diària de treball al fet que es refereix l'article 35.5 ET, atès que el TS assenyala que no pesa aquesta obligació sobre l'empresari, la Inspecció podrà determinar les infraccions sancionables dels fets que contravinguin les normes sobre temps de treball i hores extraordinàries sobre la base de les comprovacions inspectores.

D) Les normes sobre registre de la jornada en treballadors a temps parcial, treballadors mòbils en el transport per carretera, de la marina mercant o ferroviaris no queden afectades per la doctrina del Tribunal Suprem i la Inspecció ha de seguir exigint a les empreses la llevanza dels registres i proposant les sancions pels incompliments.”

En l'àmbit polític, el Grup Parlamentari Socialista ha presentat el passat 23 de juny la Proposició de Llei -122/000109- per modificar l'article 34 de l'Estatut dels Treballadors amb la finalitat d'incloure l'obligació de registrar diàriament incloent l'horari concret d'entrada i sortida respecte de cada treballador.

El text l'addició del qual es pretén introduir en l'article 34 de l'Estatut dels Treballadors, entre altres petites modificacions d'altres articles tant de propi Estatut com de la Llei sobre Infraccions i Sancions en l'Ordre Social (LLISOS), és el següent:

“La jornada de cada persona treballadora es registrarà dia a dia. Aquest registre de jornada serà diari i haurà d'incloure l'horari concret d'entrada i sortida de cada persona treballadora.

L'organització del registre de jornada i l'accés de la persona treballadora al mateix es realitzarà en la forma establerta en els convenis col·lectius d'aplicació.

L'empresa conservarà els registres de jornada durant quatre anys i romandrà al centre de treball a la disposició de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.”


Per tant, i a la vista d'aquesta proposició de llei, convé estar atent a futurs esdeveniments que poden tornar a canviar els termes en els quals ha quedat regulada aquesta importantíssima qüestió – que afecta en gran manera en actuar diari de les empreses-; termes l'incompliment dels quals pot suposar la imposició d'importants sancions.

Des de la Comissió Laboral de PIMEC, estem treballant en el tema, i farem diverses propostes als partits politics sobre els diferents escenaris que poden plantejar-se.

Per accedir a la Proposició de llei, pots trobar al següent enllaç  http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/PopUpCGI?CMD=VERLST&BASE=pu12&DOCS=1-1&DOCORDER=LIFO&QUERY=%28BOCG-12-B-139-1.CODI.%29#(P%C3%A1gina1)