El sector de les cerveses artesanals es consolida a Catalunya, i en especial a les contrades de Barcelona

El centenar d’empreses catalanes que elaboren aquesta popular beguda de manera artesanal ja en produeixen tres milions de litres anuals, un 1% del consum total del país

 L’impuls d’activitats complementàries, com ara el conreu de llúpol autòcton, és un dels múltiples reptes de futur d’un sector que avui dia forja fins a 901 varietats diferents

Ja fa temps que va deixar de ser un fenomen considerat circumstancial. O una moda. La producció de cervesa artesanal ja és una realitat que, com diu el tòpic, no només ha arribat per quedar-se, sinó que està consolidant una fase de creixement a Catalunya assentada sobre uns fonaments aparentment sòlids. Aquesta és una de les percepcions que reflecteix un estudi elaborat pel Gremi d’Elaboradors de Cervesa Artesana i Natural (Gecan) i el Barcelona Beer Festival i que, per primer cop, permet fer una radiografia de l’estat del sector.

Cal recordar que es comença a parlar de Gremi de cervesers artesans el 8 de maig de 2010 a L’Arboç. Després d’unes quantes reunions el 17 de març de 2011 es signa l’acta de constitució de l’associaciósense ànim de lucre GECAN (Gremi d’Elaboradors de Cervesa Artesana i Natural) a Valls de Torruella. Es presenten els estatuts del GECAN el 31 de març de 2011 i s’accepten el 9 de juny de 2011.Els dos primers objectius que volia aconseguir el GECAN eren el reconeixement legal de la cervesa artesana i l’adequació dels impostos especials d’alcohol a les normatives europees respecte a les microcerveceries.

El GECAN es funda amb 9 microcervecers:  AGULLONS, BLEDER, CCM, CERBERUS, CLANDESTINES, GLOPS, GUINEU, MOSKA i L'ANJUB.

De les dades de l'Informe econòmic del GECAN l'any 2013, en resultaven 35 treballadors directes; avui parlem que el sector de la cervesa artesanal a Catalunya genera 214  llocs de treball directes, estructurats al voltant d’un centenar d’empreses, la meitat de les quals estan situades a les comarques de Barcelona.
 

Del seu contingut s’ha de ressenyar, d’entrada, que la fotografia resultant és molt ajustada a la realitat, ja que en l’enquesta que ha servit de base per a l’informe han participat 95 de les 105 cerveseres que estan registrades al país. És a dir, gairebé totes.

Entrant ja de ple en el contingut del treball elaborat pel Gremi d’Elaboradors de Cervesa Artesana i Natural (Gecan) i el Barcelona Beer Festival, un dels grans titulars que se’n poden extreure és que el volum de producció conjunta d’aquests negocis està experimentant un repunt sostingut en el temps. D’aquesta manera, l’any passat aquest volum de fabricació va superar els 3 milions de litres, mentre que el 2015 en van ser 2,2. Aquestes xifres representen que un 1% del total de cervesa que es beu actualment a Catalunya –fins a 279 milions de litres– és artesana. Dit així, pot semblar poc. En absolut. Al Quebec, un indret on el producte està molt més assentat, aquest percentatge voreja el 8%. Hi ha, doncs, un mercat, i ampli, per explorar. I créixer.

Elaborar cervesa de manera tradicional, però, no és una activitat planera. La inversió que cal fer només de sortida no és menor, a la qual cal afegir un procés sovint llarg per tramitar, i obtenir, tots els permisos. I la feina en si és exigent.

La riquesa estilística és un altre factor que defineix la cervesa artesana catalana. L’estudi n’identifica fins a 901 varietats diferents, moltes de les quals definides per detalls –una aroma, un gust que acompanya el glop– que imagina, i després concreta, cada productor. Això ha fet que, en l’imaginari col·lectiu d’un segment de consumidors cada cop més ampli, noms com ara IPA, Porter i Imperial Stout ja estiguin plenament interioritzats. Perquè, per defecte, el client d’artesana és inquiet. Li agrada tastar coses noves i –per què no– agosarades. I això alimenta aquesta diversitat.

L’expansió del sector també està propiciant l’aparició, i consolidació, d’activitats complementàries com ara l’envasat. Tot i això, Gecan destaca la necessitat de fer un pas més en àmbits com, per exemple, el cultiu de llúpol, un ingredient indispensable –és el que dona el gust característic de moltes varietats–, però que a Catalunya es cultiva poc. I això fa que avui dia molts productors l’hagin de comprar fora. Així mateix, encara són molt embrionàries les iniciatives per lligar aquesta modalitat de cervesa amb experiències com el turisme. Però ja hi ha qui ho té al cap. La consigna és anar pas a pas, ja que la percepció entre els mateixos productors és que, de cara al futur, el sector anirà agafant múscul. De fet l’estudi així ho mostra, ja que entre els enquestats hi ha una percepció majoritària que, en un període de tres anys, els seus projectes no només creixeran, sinó que també ho farà el concepte de cervesa artesana. 

Font: Punt Avui i GECAN