El Geoparc es vol dotar d'una seu central a Manresa des d'on pugui fer recerca i divulgar-se

El pla de futur amb què treballen administracions i agents turístics conclou que per ara el parc és poc conegut

El Geoparc Mundial Unesco de la Catalunya Central s'ha de dotar d'una estructura ordenada que ajudi a difondre els seus elements dispersos i encara poc conegut fins i tot pels habitants del mateix territori. Com a punt de partida es proposa la creació d'una seu central de visitants a Manresa, que es complementi amb una xarxa de centres allà on hi hagi elements geològics i turístics per difondre, i que, en global, ajudin a explicar què és el Geoparc.

Aquesta és l'estratègia que es comença dibuixar a través del Pla Director del Geoparc, que ha de definir les seves principals línies d'actuació, i amb què està treballant l'empresa consultora Quaderna. El seu director, Jordi Rodó, en va exposar els primers resultats en una trobada dilluns al vespre a la seu del Consell Comarcal del Bages, davant de mig centenar d'assistents, entre alcaldes, regidors i agents turístics del territori.

El futur disseny del Geoparc parteix d'una diagnosi de la seva situació actual, amb un recorregut d'11 anys, amb segell Unesco, i que el territori veu com «una oportunitat que cal potenciar i consolidar», però sobre el qual encara hi ha un gran desconeixement de què és i de què conté, «i no està prou arrelat ni entre els agents ni entre la població», apuntava Rodó. Per això, «hem de definir clarament què som, què fem, on som, on actuem i com ho fem», partint d'un inventari del patrimoni geològic i miner del territori, que ja s'està elaborant.

I és que «hem de saber què tenim per valorar-ho, dotar-ho d'un pla de recerca, un de geoconservació, i un de divulgació i formació» de guies per explicar-ho, sempre en coordinació amb altres entitats com Bages Turisme.

Tot plegat també passa per crear una xarxa de centres encara per definir però que proposaria una seu central a Manresa, que també sigui àrea de visitants, pugui oferir un servei de museu i funcioni com a centre de documentació i recerca. Això es complementaria amb seus territorials més locals a Montserrat, Collbató, Moià, Cardona, Súria i Sallent. Hi hauria un tercer cercle de punts que explicarien el territori no des d'un punt de vista estrictament geològic, com la Culla de Manresa, el forn de la calç de Calders, l'Aula de Natura de Montserrat o els espais de visitants de Sant Llorenç del Munt; i finalment, punts d'interès «per allò que tenim dispers i majoritàriament d'accés lliure», com el pont foradat.