El vi català consolida el seu creixement a casa

La decisió respecte l’elecció d’un vi a l’hostaleria “arranca en el tipus de vi”, seguit per la denominació d’origen i el preu del vi

 A Catalunya puja actualment més el consum de vi al canal HORECA que no pas al de l’Alimentació

El vi català va guanyant pes entre les preferències dels catalans, una tendència que també s’ha consolidat i fins i tot ampliat durant el 2017. La tendència és lenta, però decidida. Properament l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) de la Generalitat donarà a conèixer les darreres dades de la consultora Nielsen.

No obstant això, només amb la suma de totes les DO’s catalanes s’aconsegueix que se superin les vendes a casa nostra de la DOQ Rioja (que, no obstant això, va perdent penetració progressivament en els darrers ants).

Es manté, però, que només una de cada tres ampolles que s’obre a Catalunya és d’una DO catalana. A Catalunya puja actualment més el consum de vi al canal HORECA que no pas al de l’Alimentació. A Espanya, després de dècades caient el consum de vi, va començar a invertir-se la situació el 2016. No obstant això, el consum per persona només puja a 21 litres per any, lluny dels 40 que es consumien els anys 70, tot i que Espanya és la primer vinya del món, amb 951.693 hectàrees plantades.
 
Un recent estudi de l’Observatorio Español del Mercado del Vino (OeMV) apunta que gairebé el 70% de la població espanyola major d’edat és compradora/consumidora de vi. Curiosament, un 14% compra vi però no el consumeix i el 16% restant ni el compra ni el consumeix. Aquest estudi, titulat ‘El consum de vi a Espanya i el comportament dels shoppers’, també revela que la decisió respecte l’elecció d’un vi a l’hostaleria “arranca en el tipus de vi”, seguit per la denominació d’origen i el preu del vi.
 

En canvi, entre els consumidors joves és el preu més que no pas la DO el principal factor motivador en l’elecció d’un vi. Els consumidors sèniors i els de mitjana edat es decanten més per la DO a l’hora d’escollir. Per aquest estudi, realitzat per Nielsen i financiat pel Ministeri d’Agricultura (MAPAMA) i 18 cellers de la Federación Española del Vino (FEV), s’ha fet una anàlisi qualitativa amb un Focus Group entre consumidors de 18 a 65 anys (freqüents / poc freqüents), un estudi quantitatiu amb més de 3.000 entrevistes a professionals del vi en els seus diferents sectors i fins i tot un Eye Tracking: un exercici de visibilitat en el punt de venda. 
 
L'estudi, de 304 pàgines, busca aprofundir en el perfil i actituds del comprador de vi dins i fora de la llar, el seu procés de compra, planificació, l'anàlisi de la secció actual del lineal i les seves possibles millores, així com la valoració del negoci, hàbits i política promocional possibles. S’ofereix per 5.500 euros, a les empreses sòcies directes de la FEV, a 6.600 euros pels socis indirectes de la FEV i a 8.800 euros pels qui no són socis de la FEV. L’OeMV diu que és “el millor estudi realitzat fins a la data sobre compra i consum de vi a Espanya”.
 
Producció a l'Estat fins a novembre: un 19,6% inferior a la de la campanya anterior 
 
D’altra banda, la producció de vi i most a Espanya va ser de 35,6 milions d'hectolitres fins a finals de novembre passat, dels quals 32,8 milions corresponen a vi i 2,8 al most en poder dels productors a 30 de novembre. El 96,6% correspon a declaracions de productors de vi i most amb produccions mitjanes superiors o iguals a 1.000 hectolitres per campanya. Aquestes dades, que ha donat a conèixer el Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient són de la campanya 2017/18, i han estat extretes del Sistema d'Informació de Mercats del Sector Vitivinícola (INFOVI).

De la producció de vi, 13,6 milions d'hectolitres s'han declarat com a vi amb Denominació d'Origen Protegida (DOP), 3,6 milions d'hectolitres com a vi amb Indicació Geogràfica Protegida (IGP), i 6,2 milions d'hectolitres com a vins varietals. La resta de vins suposen el 29% de la producció total. Aquesta producció és un 19,6% inferior a la de la campanya anterior i un 17,6% menor que la mitjana de les sis campanyes anteriors.

Les dades de producció provisional s'han extret de la declaració del mes de novembre que han de realitzar tots productors i magatzemistes del l’INFOVI, de forma telemàtica. Aquestes dades permeten comptar amb dades acumulades des del principi de campanya fins al 30 de novembre de 2017. “Les declaracions confirmen, per tant, una campanya de producció relativament baixa, la qual cosa, unit a les també baixes produccions dels principals països productors comunitaris, ha suposat un creixement de preus al mercat del vi”, segons el Ministeri. 
 

Les exportacions mundials de vi, segons ha recollit OeMV, van créixer un 3,7% en volum i un 5,7% en valor en l'interanual a setembre de 2017, fins als 10.586.000 de litres (+380 milions) i els 30.525.000 d'euros (1.647 milions ), a un preu de 2,88 € / litre (+5 cèntims). Creixen les vendes en totes les categories: envasats, escumosos i vins a doll. El vi tranquil envasat va liderar les exportacions amb el 54% del volum i el 71% del valor total. Només baixa el preu mitjà de l'escumós, amb el granel com el que més s'encareix. França (+ 7,9%) i Itàlia (+ 6,7%) es distancien com a primers venedors en valor, seguits d'Espanya (+ 3,2%).

No obstant això, l'Estat va liderar les vendes en volum, mantenint-se estable (-0,6%), amb pujada per italians i francesos. Gran augment d'Austràlia i Nova Zelanda, amb EUA com a únic que va facturar menys entre els 11 primers proveïdors.