Una sentència considera que els «riders» de Deliveroo són falsos autònoms

Un jutjat de València considera "improcedent" l'acomiadament d'un treballador i obliga que l'empresa de menjar a domicili el readmeti o indemnitzi

El jutjat número 6 de València ha sentenciat que els treballadors de l'empresa de repartiment de menjar a domicili Deliveroo no treballen per compte propi malgrat que posin el seu vehicle i mòbil propi per a la seva tasca, sinó que mantenen una relació laboral amb la companyia, de manera que estan treballant com a falsos autònoms.

Així ho assenyala en una resolució en la qual considera "improcedent" l'acomiadament d'un dels seus riders (repartidors) i obliga a readmetre'l en les mateixes condicions que abans de l'acomiadament o abonar-li una indemnització de 705,13 euros. Els treballadors de Deliveroo fa temps que mantenen un pols amb l'empresa per aquesta qüestió, i han fet passos per autogestionar-se.

La magistrada del jutjat considera d'aquesta forma provada l'existència d'una relació laboral entre el repartidor amb l'empresa, ja que en la prestació d'aquest servei es compleixen les característiques exigibles que marquen els treballs per compte d'altri, com ara la dependència.


No obstant això, la jutgessa rebutja en la seva resolució, contra la qual es pot presentar un recurs de súplica davant la sala social del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, que sigui un acomiadament nul.

L'empresa va al·legar que amb el treballador mantenia una relació de naturalesa civil/mercantil però no laboral. Sobre aquesta qüestió, assenyala que en el contracte de prestació de serveis que van signar l'octubre del 2016,es reflecteix que treballava per "compte propi" i que l'objecte del contracte i els serveis tindran "naturalesa mercantil".

Per això, establia el proveïdor actuarà "a tot moment com a contractista independent i no serà considerat ni es presentarà com a agent, empleat, o soci de l'empresa". A més, exigeix als repartidors disposar de vehicle propi per als seus desplaçaments.

No obstant això, el jutge considera provat la dependència dels riders amb l'empresa, ja que era Deliveroo la que decidia en quin horari anava a treballar el repartidor cada setmana, donava instruccions "concretes" sobre com havia de realitzar-se i tenia en tot moment geolocalitzat el treballador, a qui podia demanar explicacions en qualsevol moment sobre el servei.

A més, també ha quedat provat que una vegada assignat un torn a un repartidor era el propi treballador el que havia de trobar un substitut i havia de comptar amb l'autorització de l'empresa per poder canviar.

Així mateix, el treballador "mancava de llibertat dins del seu horari per rebutjar comandes". De fet, l'empresa precisament va al·legar el rebuig d'ofertes i la falta de disponibilitat reiterats com a causa d'extinció de la relació.