Insectes per menjar: la FAO, el Reglament (UE) 2015/2283 del Parlament Europeu i la restauració

Conegut com ENTOMOFAGIA, el consum d'insectes per éssers humans es practica en molts països de tot el món, principalment en regions d'Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina. La ingesta d'insectes complementa la dieta de més de dues mil milions de persones i es tracta d'un hàbit que sempre ha estat present en la conducta alimentària dels éssers humans, segons la FAO (L'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura).

Si ets restaurador potser t'has plantejat en alguna ocasió servir insectes en el teu restaurant. Però, és legal fer-ho? Compleix aquest aliment amb les normes higiènic sanitàries vigents al nostre país?

Fa menys d'un any (1 de gener de 2018) entrava en vigor el Reglament (UE) 2015/2283 del Parlament Europeu relatiu als nous aliments. Aquest reglament incorporava als insectes com a ‘nou aliment’ i s'iniciava un període d'avaluació per a valorar els riscos derivats del seu consum en noves societats. No obstant això, sí que és legal el seu consum en restaurants sempre que vengen de proveïdors d'alimentació autoritzats.

Els insectes estan inclosos en la definició de «nou aliment» com a ingredients alimentaris obtinguts a partir d'animals. Les parts dels insectes (com les potes, les ales i el cap) també estan incloses en aquesta definició. Una de les principals novetats del nou Reglament és que preveu un procediment d'autorització per a aliments tradicionals d'un país tercer, que es basa en l'historial d'ús alimentari segur en un país tercer. Tals aliments han d'haver estat consumits en almenys un tercer país durant almenys vint-i-cinc anys com a part de la dieta habitual d'un nombre significatiu de persones.

Quines són les espècies d'insectes més consumides?

A tot el món es consumeixen més de 1.900 espècies d'insectes comestibles. La majoria d'aquestes espècies conegudes es recullen directament del medi natural, encara que per a poder ser servides en establiments de pública concurrència hauran de ser adquirits a proveïdors autoritzats.

Segons les dades disponibles, els insectes més consumits són els escarbats (coleòpters) (31%), les erugues (lepidòpters) (18%) i les abelles, vespes i formigues (himenòpters) (14%). Els segueixen les llagostes, les llagostes i els grills (ortòpters) (13%), les cigales, les cotxinilles i les xinxes (hemípteros) (10%), els tèrmits (isópteros) (3%), les libèl·lules (odonats) (3%), les mosques (dípters) (2%) i altres ordres (5%)

La situació a Barcelona: Barcelona eradica la venda d'insectes per menjar

L'única botiga --almenys coneguda-- que despatxava insectes a Barcelona amb enorme èxit, a la Boqueria, va haver de deixar de fer-ho fa uns quants mesos davant del buit legal que hi havia en la matèria a tot Europa i a petició de l'ajuntament. 

Petràs regentava una coneguda parada de bolets de tota mena, quan fa quatre anys i va decidir ampliar el negoci amb delicatessen a base d'insectes. Amb un gran enrenou mediàtic, la parada es va convertir en lloc de pelegrinatge no només de consumidors convençuts de les comprovades propietats proteiques d'aquests animals, sinó d'infinitat de turistes que llegien a les seves guies que entre les grans atraccions de la ciutat es comptaven els cucs a punt per mastegar. De sobte, fa més d'un any, els inspectors municipals de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) van posar atenció en la singular oferta gastronòmica i, sorpresos, en van investigar la legalitat.

Alegal

Van consultar l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició i van saber que no hi havia cap normativa sobre el consum d'insectes i invertebrats, van indicar  fonts municipals, encara que no hi hagi cap problema amb la seva salubritat. De fet, s'ingereixen normalment a l'Àsia i Amèrica.

Aquest organisme va preguntar al seu homòleg europeu i va obtenir la mateixa resposta el juliol del 2007: cap llei sobre això. Davant aquest buit legal,  l'ASPB va sol.licitar a Petràs mitjançant una notificació que no oferís els insectes al públic per a consum humà.

No va ser una prohibició, perquè el mateix buit legal deixa una porta oberta a la venda. Però Petràs va preferir evitar conflictes i es va limitar al seu imperi boletaire. Al foguejat venedor li surten dos laments. Un, econòmic, encara que no és el més important, diu. L'altre, sentimental. Durant aquests quatre anys no només havia importat fins a 60 espècies d'uns 40 països i esquivat traves de duanes, sinó que s'ha convertit en referent. Ha sortit en guies i publicacions de tot arreu, explica. Un esforç logístic en va.