El TSJC obliga a Airbnb a eliminar del seu web 12.000 pisos turístics il.legals a Catalunya

La sentència considera que la plaforma sí que té estructura local i ha d'acatar la norma catalana

Turisme  portava cinc anys de pugna legal pels seus anuncis de llits sense llicència

La sentència del TSJC reforça els arguments de Turisme pel que fa al control i la inspecció d’un fenomen que està obligat a complir la llei com la resta d’actors. Les plataformes no poden promoure habitatges turístics il·legals.

Després de cinc anys de pugna legal, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó a la Direcció General de Turisme (DGT) de la Generalitat per exigir que el gegant de les plataformes d'allotjament Airbnb compleixi la normativa catalana i, en conseqüència, deixi d'anunciar en el seu portal els habitatges que no compten amb número de registre turístic (el que acredita la seva legalitat) o que es publiciten amb un erroni o inexistent. Fins ara només estaven retirant l'anuncis de Barcelona ciutat a través d'un conveni amb l'ajuntament i solo després que aquest els detectés.

La sentència obliga fet i fet a eliminar gairebé 12.000 anuncis d'aquest tipus (en tota Catalunya), encara que és especialment rellevant perquè emfatitza que la seu barcelonina d'Airbnb té un paper actiu en el seu entramat empresarial i per tant ha d'acatar les regles del joc territorials. La contundència del dictamen porta a pensar als responsables de Turisme que un possible recurs de cassació de l'empresa difícilment prosperarà. Si la companyia no l'acata, el Govern exigirà l'execució judicial.

La DGT no qüestiona els nous formats de negoci turístic que fins i tot poden generar noves oportunitats, sinó que exigeix el compliment de la legalitat en qualsevol dels seus canals. El requeriment realitzat des del 2013 a les set principals plataformes digitals de reserva d'allotjament havia donat fruit amb totes (en alguns casos prèvia via judicial), fins al punt que Airbnb era l'única que continuava anunciant pisos sense número de registre.

El Govern no exigeix un tràmit d'autorització de l'activitat turística (lloguer per a menys de 31 dies) en un pis, però sí una declaració responsable a l'ajuntament del municipi, qui el trasllada a Turisme generant un número de registre que dóna legalitat a aquesta activitat i permet essencialment «evitar el frau i tenir transparència sobre l'oferta real», agrega Bono.

Al març del 2014 Turisme va iniciar actuacions administrtivas contra Airbnb Ireland (ABBI) i Airbnb Online Services Spain SL –Ara Airbnb Màrqueting Services– (AMS) perquè suprimís qualsevol publicitat d'habitatges turístics sense registrar. Esgotada aquesta via i després de nombrosos recursos, la plataforma va traslladar el cas als tribunals, amb una defensa fèrria dels seus interessos argumentant (entre altres) que la seu barcelonina solo s'encarregava del màrqueting local, que no realitzava una activitat turística sinó d'operacions tecnològiques de programari, que la normativa catalana vulnerava la directiva 2000/31/CE de comerç electrònic i la llei de serveis de la Societat de la Informació, que ABBI només havia de complir la norma d'Irlanda o que els seus serveis eren se simple connector, no d'intermediari.

Finalment, la contenciosa-administrativa secció cinquena del TSJC ha desestimat les demandes presentades des de Barcelona i Irlanda, confirmat les resolucions recorregudes per ambdues. En xifres, suposa que la plataforma –que té anunciats 38.800 allotjaments turístics– hauria de retirar 5.343 pisos sense número i altres 6.478 amb número no coincident amb els registres oficials. A més de poder sancionar les irregularitats (que no és l'objectiu de la DGT) i d'exigir l'eliminació d'aquests anuncis d'allotjaments no legals (millor arma per a erradicar la seva activitat), Bono es congratula perquè en la sentència es reconeix a Airbnb com un sol grup empresarial (amb independència de les seves diferents personalitats jurídiques), sent aplicable la llei de turisme quan actuen a Catalunya; i es precisa que el domini airbnb.es (registrat per la matriu americana) només pot ser de pesonas físiques o jurídiques amb vincles amb Espanya.També es detalla que el portal ha de destriar quina és la seva oferta turística (ofereixen altres allotjaments que no ho són) i reconeix el seu paper actiu en la contractació.

Pendents de 14.418 habitacions

En l'actualitat (amb dades de finals d'octubre), la Direcció General de Turisme té detectades 14.418 habitacions turístiques anunciades, una figura fins ara alegal perquè no estava habilitada com a tal. Quan s'aprovi el decret de Turisme previst per a finals d'aquest mes o principis de gener, els qui vulguin operar amb elles deberan realitzar una declaració responsable, comptar amb un número de registre i acatar la normativa que durant un any podrà desenvolupar cada ajuntament segons les seves circumstàncies i necessitats.

Aquest fenomen està especialment vinculat a Barcelona i la seva àrea metropolitana, que concentra 13.713, la capital catalana ronda unes 10.000 d'aquestes.

Catalunya va ser en 2013 la comunitat pionera a regular la figura dels pisos turístics per dies, i va servir de model per a altres autonomies, encara que algunes particularitats aplicades en altres territoris han fet que la justícia tombés diverses normatives, com a Madrid.

Ara, el Govern està convençut que cal regular la realitat de les habitacions, on serà obligat que les gestioni i resideixi en elles el titular empadronat.