L'aposta per la recollida selectiva arriba al 45%, la xifra més alta de la història

Ha crescut en un 9% interanual mentre que la fracció resta augmenta l’1,55%

El Berguedà la comarca que més ha implantat el sistema de recollida selectiva

En termes d’emergència climàtica, la recollida selectiva va evitar l’any 2019 l‘emissió de 564.000 tones de gasos amb efecte d’hivernacle, equivalent al CO2 que produeixen 564.000 vehicles durant un any recorrent una distància de 10.000 quilòmetres

L’any passat es van generar a Catalunya 4 milions de tones de deixalles, que corresponen a 1,4 quilos per habitant i dia (526 kg/hab/any)

La generació de residus i la seva gestió a través de la recollida selectiva formen part de la nostra Agenda Verda, una agenda que prioritza l’activació del nou Pla d’Acció d’Economia Circular de la Unió Europea, la circularitat de sectors amb usos intensius de recursos, i aposta per una nova legislació per a la reducció de residus que eviti l’excés d'embalatges i envasos i que millori la cooperació al llarg de les cadenes de valor.

Xifres rècord en la selectiva

Totes les fraccions ordinàries que es recullen de forma selectiva continuen creixent.

  • Respecte l’any anterior, la que ho ha fet en major mesura, i de forma ben ostensible, ha estat la del paper i cartró (+29%). Aquest increment, ha explicat el conseller.
  • El vidre és la següent fracció en percentatge d’augment (+6,6%), una xifra molt alta tenint en compte que les més de 200.000 tones recollides la situen a nivells assolits l’any 2008, quan es va produir el màxim històric.
  • També han arribat al màxim registrat mai la fracció orgànica dels residus municipals, amb un increment del 6% respecte el 2018, i els envasos lleugers (+4,5%). El servei de recollida de l’orgànica s’ha prestat a 793 municipis, dels quals 294 tenen també implantat autocompostatge.

 Menys residus, més recursos

La fracció resta –la que no es recull de forma selectiva– ha disminuït un 3,75% respecte l’any anterior i ha estat de 2,2 milions de tones. Gairebé el 70% s’ha destinat a tractament mecànic biològic previ a la disposició final. D’aquest, només el 23,4% ha anat a l’abocador sense un tractament previ.

La destinació final a dipòsit controlat ha anat davallant des del 43,3% de l’any 2014 fins al 32,9% del 2019. L’any 2035, segons les noves directives europees, només s’hi podrà dur el 10% dels residus generats.

Recollida selectiva per territoris

El Berguedà (68,82% de recollida selectiva) ha pres el relleu a Osona (65,4%) com a primera comarca del rànquing. El fet que les poblacions situades a l’eix del Llobregat, que són les més poblades de la comarca, implantessin la recollida porta a porta a finals de 2018 hi té molt a veure. L’escalada del Berguedà ha estat fulminant, tenint en compte que fa dos anys se situava en el número 36 de la classificació, del total de les 42 comarques. I que al 2018 va passar al lloc 20.

Una altra dada positiva és que el nombre de comarques que supera el 50% de la recollida selectiva ha passat de 10 a 13.

Començant per la de millors resultats, ja estat el Berguedà, Osona, el Priorat, el Moianès, la Segarra, el Pallars Sobirà, el Montsià, la Conca de Barberà, la Garrotxa, l’Alt Urgell, el Bages, la Terra Alta i el Gironès. A més, les quatre primeres comarques -Berguedà, Osona, Priorat, i Moianès-, amb una recollida superior al 60%, ja estarien complint l’objectiu europeu.

La nova llei de residus

L’ARC està treballant internament en la redacció d’un text articulat de la nova Llei de prevenció i gestió dels residus i d’ús eficient dels recursos de Catalunya i que té previst tenir-la enllestida el proper mes de setembre, en la represa de l’acció de Govern i l’activitat parlamentària.