El Videpresident del Gremi d'Hostaleria i Turisme de l'Alt Penedès opina sobre la Pandèmia i la seva repercussió a l'Alt Penedès

“Tot i la mala gestió i les deficències, els ERTOs ens han salvat la vida”

Entrevista de Judit Benages de el3devuit a Joan Carles Segura, gerent dels restaurants Casino i Platets de Vilafranca, i vicepresident del Gremi d’Hostaleria de l’Alt Penedès

Joan Carles Segura és el gerent dels restaurants Casino i Platets de Vilafranca i, a més, és des de fa dos anys vicepresident del Gremi d’Hostaleria de l’Alt Penedès. Una cara ben coneguda, i reconeguda, entre el sector, ja que la seva família va obrir el Casino el 1978 i, des d’aleshores, combinen la feina als dos restaurants amb altres negocis, també, ben propers als fogons i als clients.

Quina tasca fan al Gremi?
Bàsicament ajudem bars, restaurants, hotels i cases rurals per tal que estiguin al dia de cara a tota la normativa que hem de complir perquè és un sector que va canviant molt i cal que els gremiats estiguin informats. Fem, doncs, bàsicament feina d’assessorament, ajudem els nous negocis i també oferim formació i organitzem esdeveniments. A l’Alt Penedès ara mateix som uns noranta socis.

Quina és l’evolució que ha patit el sector des de l’inici de la pandèmia?
Al principi ens pensàvem que era cosa de la Xina o Itàlia, i a mesura que passaven els dies ho vèiem més a prop però no crèiem que fos tan greu. Jo diria que cap de nosaltres s’ho esperava. La setmana del dia 14 de març no ens pensàvem pas que ens tanquessin i, ni de bon tros, que l’ordre de tancament fos per un divendres a la nit. A partir d’aleshores crèiem que amb 15 dies ho tindríem solucionat i recordo que ens vam endur el menjar que es podia caducar en 15 dies, però no la resta perquè hi havia molt producte que a la nevera i al congelador podia aguantar perfectament un parell de setmanes.

Però la cosa va anar per llarg…
I tant, si ha anat per llarg… Hem hagut d’estar tancats dos mesos i mig. Jo quan vaig veure que la cosa s’allargava vaig portar molt de menjar al rebost solidari quan perquè em començava a imaginar la magnitud de la tragèdia. També ens vam anar emportant menjar, però igualment hi ha coses que les hem hagut de llençar.

I què van fer amb els treballadors?
Doncs la veritat és que els ERTOs ens han salvat la vida, tot i les deficiències i la mala gestió. Ara bé, hem hagut d’ajudar alguns treballadors que encara no han cobrat perquè, al cap i a la fi, són família i no podem quedar-nos tan tranquils sabent que no han cobrat després de tants mesos. Al principi vam intentar parar el cop parlant amb els treballadors i arribant a acords per a aquells 15 dies d’aturada, però després, quan ja veus que la cosa va per llarg, doncs pràcticament tot el sector, per no dir tot, vam fer ERTOs per causa major. A més, a banda, vam haver de renegociar lloguers i altres temes per intentar aguantar tancats però assegurar-nos poder obrir quan ens deixessi

Quan van obrir, de nou, les portes dels vostres locals, no van notar que la gent, de cop, va sortir molt?

Sí, un cop van aixecar les restriccions, tothom va sortir de cop, però també cal dir que les terrasses estaven plenes perquè no van obrir tots els locals, ni de bon tros. L’obertura de bars i restaurants va ser progressiva i, de mica en mica, la gent es va anar repartint, com ha de ser..

Em deia abans que van haver de renegociar els lloguers… Van arribar a bones enteses? Com està la situació, ara?
Pel que sé, la gran majoria sí, però esclar, els acords van ser per als moments de força major. El més complicat ve ara, ja que el que volem és pagar però estem facturant entre un 50 i un 60% menys. O sigui, ara no són bons moments per a nosaltres, però, en canvi, els preus dels lloguers pretenen ser els mateixos de fa 8 mesos. I això s’ha de mirar de solucionar perquè, òbviament, és impossible.

Com ha afectat el fet que no hi hagi pràcticament turisme?
Molt. Vilafranca en els últims anys havia incrementat bastant el turisme. L’any passat, per exemple, tots els hotels estaven oberts i gairebé plens. Ara tenim zero turista estranger. El que hi ha és turisme molt local però les notícies que es publiquen sobre Catalunya no són bones i, de fet, són desastroses per a l’hostaleria, un sector que dona menjar a molta gent. Ara vivim de la gent d’aquí. I a tot això has de sumar la suspensió d’actes importants com ara Vijazz o festa major… Pensa que els tres mesos d’estiu normalment ens donaven ales i ens ajudaven a passar bona part de l’hivern i els mesos més complicats com ara febrer… Ara tot això no hi serà.

Creu que obrir el turisme no és posar en risc la salut dels ciutadans?
Òbviament la salut és el primer, només faltaria. Però crec que s’hauria de trobar un equilibri perquè sinó reactivem un sector cabdal pel país, no sé com ens en sortirem. L’hostaleria necessita moviment de gent i no sabem la solució, però ens calen ajudes directes com ara no pagar determinats impostos durant un cert temps o bonificacions de les seguretats socials dels treballadors, per exemple.

O sigui, no volen ajudes en forma de crèdit…
Exacte, els crèdits s’han de tornar i s’ha de ser molt prudent perquè si no, després acabes endeutat. No crec que siguin la solució.

S’han plantejat la possibilitat que ens tornin a confinar i tancar els locals de nou?
Si ens tornen a tancar, no sé pas com ho farem, ja t’ho dic ara. Espero que hi hagi alternativa abans de fer-ho.

Els ajuntaments estan responent bé amb el sector?

Personalment, el que m’afecta més és el de Vilafranca, i crec que ho està fent força bé. Que sempre es poden fer les coses millor? És clar, però hi han posat voluntat d’entesa i han presentat moltes propostes de dinamització del sector, tot i que algunes no es poden tirar endavant per les restriccions. Volen que la gent es gasti els diners a Vilafranca i això està molt bé, tot i que sempre passen els criteris sanitaris per endavant. Hi ha gent que diu que no hauríem de pagar cap impost, però això tampoc ha de ser així perquè dels impostos bé en surten els serveis. La línia, crec jo, de forma general, no és dolenta…

El sector s’ha sabut adaptar a la denominada nova normalitat? O és un sector massa tradicional que li costa?
Jo crec que ens adaptem amb totes les mesures que podem i estem posant molt de la nostra part. Tenim moltíssima normativa que hem de complir i no és fàcil, però hi apostem i crec que la gran majoria ho volem fer i ho fem bé. Ens hem posat les piles, per exemple, sobretot, en temes de neteja, ja que això és el que podem assegurar als nostres clients. Neteja i distanciament social i jo crec que, un cop passi tot això, alguna cosa bona quedarà.

Com ara?
Doncs, per exemple, que potser val la pena servir menys taules però fer-ho millor, amb més calma i un millor servei. No cal posar com més taules millor. Ara bé, també t’haig de dir que en un negoci, com sempre, els números són els que compten i, ara mateix, com et deia, facturem la meitat o menys que fa un any. I part de la culpa són de les notícies que arriben de la situació a Catalunya.

Pels turistes, vol dir?
No. Sempre que els mitjans de comunicació donen alguna dada dolenta sobre la situació de la pandèmia a Catalunya, el sector de la restauració ho nota molt. Si la notícia és a principi de setmana, ja tenim la setmana mig buida. La gent agafa por i surt molt menys.

Accediu aqui a l'entrevista