Les últimes discoteques de la Zona Hermètica planegen “resistir” fins al tancament forçós

Amb prou feines queden 7 locals oberts, que hauran de baixar la persiana abans d'acabar l'any

Els empresaris assenyalen que el cessament d'activitat suposarà “una ruïna” i defensen que el problema de convivència ja no existeix
 
“Aguantarem aquí fins que ens tirin”. Joan Cosp, president de l'associació d'empresaris de la Zona Hermètica, encara manté l'esperança de no haver de tancar. El negoci que regenta al barri de Gràcia de Sabadell és un dels set locals d'oci nocturn que romanen oberts al polígon discotequero més famós del Vallès.

Són els últims mohicanos en actiu des que, fa un any i mitjà, l'Ajuntament de Sabadell va dictar el tancament definitiu dels locals. L'ordre donava compliment a la normativa aprovada ja en 2011, en la qual s'especifica que no pot haver-hi cap local d'oci nocturn al barri, on les queixes veïnals i l'incivisme han estat una constant durant dues dècades.

Ara mateixa l'única cosa que separa a aquests set locals del tancament definitiu és un recurs administratiu. Formalment segueix pendent de resolució, encara que l'Ajuntament de Sabadell ja ha assegurat que no prosperarà. Els recursos que van presentar davant el Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van ser rebutjats i ara als empresaris solament els queda implorar al govern municipal que se sent a dialogar “de forma constructiva”.

Una de les sales obertes a la Zona Hermètica de Sabadell
Una de les sales obertes a la Zona Hermètica de Sabadell (Albert Hernández Ventós)
El conflicte es va originar fa set anys, als moments gloriosos de l'oci nocturn a Sabadell, quan a la Zona Hermetica es concentraven cada cap de setmana al voltant d'unes 10.000 persones. Les aglomeracions, el soroll i l'alcohol van portar als veïns del barri de Gràcia a plantar-se davant l'Ajuntament, llavors governat per Manuel Busts. I aquest es va marcar un cop d'efecte amb un pla d'usos que deixava fora del mapa a tots els locals de la Zona Hermetica.

“És un plantejament erroni i molt limitat, no entenem com es va poder aprovar”, lamenta Xavier Guerrero, actual regidor d’Espai Públicde l'Ajuntament de Sabadell. Després de la seva arribada al consistori de la cocapital del Vallès, l'equip del govern cuatripartito va afrontar el compliment del plantejament vigent i va decidir notificar el cessament d'activitat a tots els locals que en aquest moment quedaven oberts. Van aplicar el projecte de l'anterior mandat, que va ser ignorat pel propi govern que ho va redactar. “No podem incomplir la normativa”, admet Guerrer.

Els costos del tancament
La dilació municipal i el degoteig de tancaments ha portat a una situació paradoxal: l'entrada en vigor del veto arribarà en un moment en què el problema que va originar el conflicte ja no existeix. Fa una dècada prop de 10.000 persones omplien els locals de la zona cada cap de setmana, mentre que “ara amb prou feines arriben a les 2.000”, apunta la patronal. Les queixes i les reivindicacions dels veïns s'han anat difuminant a mesura que els negocis abandonaven la zona per l'anunci de tancament forçós. “Els que s'han anat s'han instal·lat a Sant Cugat, a Terrassa o a Granollers”, assenyala Cosp. També culpa a l'Ajuntament del bloqueig de les llicències que queden, que els impossibilita dur a terme obres de reforma en els locals des de fa tres anys.

Per als empresaris el cost econòmic del tancament és irrecuperable. Alguns dels locals porten més de 15 anys en aquest polígon i recorden que porten invertida una gran summa de diners per adequar els negocis i els voltants. “Aquí hem invertit 14 milions de pessetes per asfaltar i urbanitzar els solars de la zona”, reivindica Cosp. Recorda que fins i tot van pagar el ciment i els fanals per habilitar aparcaments amb la finalitat de “evitar problemes de col·lapse” al barri. Unes polítiques pròpies d'uns altres temps a Sabadell, quan el consistori de Busts arribava a pactes amb el empresariado local inversemblants en altres poblacions.

El descens de clients dels últims anys ha anat acompanyat d'un descens proporcional en els ingressos. “Tancar suposaria una ruïna”, afirma encara així el representant empresarial, qui proclama que també hauran d'afrontar l'acomiadament de més de 200 treballadors. “No volem anar-nos i ens quedarem fins a l'últim moment”, adverteix. “No pot ser que una ciutat com Sabadell es quedi sense oci nocturn”, sentència.

El futur de la Zona Hermetica


L'última reunió entre els empresaris afectats i l'Ajuntament de Sabadell va tenir lloc el passat mes de maig. La patronal espera tornar a asseure's aviat en la taula, com a última esperança d'arribar a una “solució pactada” que els permeti mantenir el negoci.

No obstant això, l'Ajuntament de Sabadell ja està elaborant el nou pla d'usos per definir el tipus de locals que es podran habilitar en els diferents punts de la ciutat, inclòs el barri de Gracia. El regidor Xavier Guerrero avança que barregen “distribuir els negocis d'oci nocturn pel conjunt de la ciutat”. En la seva proposta inicial no descarten que algun d'aquests negocis pugui tornar a la Zona Hermetica, encara que mantenen que els que hi ha en aquests moments hauran de tancar “passada el que passi”.

Font: La Vanguardia