PIMEC rebutja l'actual proposta de reducció de jornada laboral perquè afecta la viabilitat i la competitivitat de moltes pimes de diferents sectors

Després de reunir les seves comissions, les associacions, els gremis i els col·lectius més afectats, constata la necessitat d’abordar aquesta qüestió amb una visió de 360º

Reclama, ara més que mai, una veu pròpia de les pimes perquè es tinguin en compte la dimensió empresarial, així com els reptes i problemes del mercat de treball com la productivitat i l’absentisme i baixes laborals, entre altres

Ha treballat un conjunt de mesures concretes i dades d’impacte, les quals confirmen que aquest no és un problema entre persones empresàries i treballadores

Barcelona, 5 de juliol del 2024. Després d’una reunió entre les comissions, les associacions i els membres dels òrgans de govern de PIMEC, la patronal continua rebutjant l’actual proposta de reducció de jornada laboral perquè aquesta afecta la viabilitat i la competitivitat de les pimes de diferents sectors d’activitat econòmica. En aquest sentit, i com ja ve demanat la patronal i el president Antoni Cañete va reiterar als Premis Pimes del passat mes de juny, ha reclamat abordar aquesta qüestió amb una visió de 360º.

Per això, ha defensat, ara més que mai, que les pimes i les persones autònomes tinguin una veu pròpia amb l’objectiu que es tinguin en compte tant la dimensió com els sectors empresarials més afectats, com els reptes i problemes del mercat de treball: La millora productivitat, l’absentisme, la reducció de l’altíssima incidència de les baixes laborals, la manca de professionals i de perfils qualificats, la dificultat de cobertura de determinats llocs de treball, reduir l’alt atur i millorar els temps de treball pactat.

Després d’alertar que aquesta mesura tindrà un impacte més gran a les micro i petites empreses, tal com indiquen diversos estudis com el del BBVA Research o els indicadors de l’OCDE i l’INE, ha posat de manifest que no es pot restar més capacitat de creixement empresarial, així com de creació d’ocupació i riquesa, ja que això afectarà directament el progrés social i econòmic del país.

Sobre els impactes que tenen aquest tipus de mesures a partir de les experiències viscudes en altres països, PIMEC ha destacat la força de la negociació col·lectiva per millorar aquestes qüestions com ho demostra el cas d’Alemanya, que amb una jornada legal màxima alta, té un nombre efectiu d’hores de treball més baix i uns indicadors de productivitat molt millors que els nostres.

A partir de l’anàlisi de dades i diferents indicadors, PIMEC ha constatat la necessitat d’una millora general de l’organització i del temps de treball a Espanya. D’altra banda, ha recordat que les pimes i les persones autònomes continuen fent front a elevats costos empresarials a conseqüència de les diferents crisis dels darrers anys, la tensió inflacionària i l’increment de les cotitzacions socials. Així mateix, ha constatat l’elevat nivell de burocràcia administrativa i l’augment dels recursos que han de destinar a complir normatives i altres obligacions, fet que es complicaria encara més amb un enduriment del registre horari.

En relació amb el fet que aquesta mesura també comportarà la necessitat d’incorporar treballadors i treballadores per cobrir les hores de treball, la patronal ha avisat que actualment ja hi ha sectors amb dificultats per trobar professionals.

També, ha constatat que caldrà exigir que els governs garanteixin les dotacions pressupostàries necessàries per assumir l’increment de costos que ha de comportar als contractes públics i en tota la resta d’instruments de col·laboració pública i privada on hi ha un ús intensiu de mà d’obra, en molts dels quals l’impacte econòmic de la mesura supera el marge previst a l’instrument de col·laboració.

Les propostes de PIMEC

La patronal ha demanat que les micro, petites i mitjanes empreses puguin participar de la negociació de la reforma de l’organització i del temps de treball de forma integral, evitant qualsevol mesura unilateral i mostrant predisposició i aportant propostes.

Del seu conjunt de mesures en destaquen els plans per a la millora de la productivitat i mesures per a la reducció de l’absentisme laboral i la gestió de baixes laborals, alhora que la millora del temps de treball i eventualment, la reducció de la jornada, es vehiculin a través de la negociació col·lectiva, respectant la seva autonomia i adaptació flexible de les mesures, així com fent seguiment de les millores generalitzades.

Així mateix, creu que els beneficis de qualsevol mesura han de ser compartits, com també el cost que calgui assumir, essent absolutament impensable que una mesura com aquesta pugui o hagi de ser assumida només per les empreses.

També considera fonamental la posada en marxa d’incentius fiscals  i bonificacions a la Seguretat Social per compensar els costos per part de les empreses per no generar un efecte inflacionari, i considera oportú adaptar la normativa de salut i seguretat laboral.

Pel que fa a la contractació pública i les activitats amb preus regulats, també ha proposat que qualsevol norma que s’adopti comporti el principi de corresponsabilitat de les administracions, amb la possibilitat d’adaptació automàtica de preus per evitar el desequilibri en la relació pública i privada per l’aplicació de la mesura i evitar problemàtiques com les sorgides amb el SMI.

Finalment, ha assenyalat que cal protegir la retenció del talent, ja que una mesura unilateral d’aquest tipus pot generar una pèrdua de competitivitat i fer incrementar la rotació laboral com va succeir a França.