La gastronomia i la restauració, aliades del mar català
El futur de la pesca catalana: una lluita per la supervivència que afecta a tots
Territoris de la FIHRT a 9 de desembre de 2024.- El sector pesquer català es troba en una cruïlla crítica després de l’anunci de les noves mesures proposades per la Comissió Europea, que podrien limitar l’activitat d’arrossegament a només 28 dies anuals.
Aquestes restriccions, argumentades en nom de la sostenibilitat dels recursos marins, podrien marcar el principi de la fi per a un sector històricament vinculat al desenvolupament econòmic, cultural i social del nostre territori.
Però les conseqüències d’aquestes polítiques van molt més enllà de la pesca: amenacen també l’equilibri d’altres sectors com la restauració i la gastronomia, essencials per a la identitat catalana.
Una pesca compromesa amb la sostenibilitat
La pesca catalana no és aliè als reptes mediambientals globals. Des de fa anys, les Confraries de Pescadors de Catalunya han demostrat un compromís ferm amb la sostenibilitat, adoptant mesures proactives per protegir els recursos marins i garantir la seva continuïtat.
Entre les iniciatives més destacades, cal mencionar:
- Reducció de l’esforç pesquer: Els pescadors catalans han acceptat reduir el nombre de dies de pesca i limitar les zones d’arrossegament per protegir els ecosistemes més vulnerables.
- Implementació de vedes temporals: Durant els períodes de reproducció de les espècies, la flota roman aturada per afavorir la regeneració dels estocs.
- Promoció de bones pràctiques: Es prioritza la captura selectiva, evitant la sobreexplotació de determinades espècies i minimitzant les captures accessòries.
Aquestes accions, sovint poc valorades per la societat, han suposat sacrificis econòmics i operatius significatius per als pescadors, que han assumit la seva responsabilitat envers el futur del medi marí.
Els sacrificis del sector pesquer: un esforç silenciat
El sector pesquer català ha estat durant dècades un exemple de resistència i adaptació davant els canvis imposats per la normativa europea i els reptes mediambientals. Els pescadors han assumit sacrificis que han impactat profundament les seves vides i economies familiars, amb mesures com la reducció del temps de pesca, la limitació de les captures i l’adopció de tecnologies més sostenibles que impliquen alts costos.
Aquestes accions, tot i ser necessàries, han reduït dràsticament els ingressos del sector, portant moltes embarcacions al límit de la viabilitat econòmica.
Malgrat aquestes dificultats, els pescadors han mantingut el seu compromís amb la sostenibilitat, conscients que el futur del medi marí i de les seves comunitats depèn directament de la cura i preservació dels recursos naturals.
Aquest esforç, sovint invisibilitzat, mereix ser reconegut i recolzat, especialment davant mesures que podrien acabar amb un sector que ja ha demostrat la seva capacitat de sacrifici i responsabilitat.
Impacte de les noves mesures a la restauració i la gastronomia
La limitació extrema de l’activitat pesquera tindria conseqüències devastadores per al sector de la restauració i la gastronomia, que depenen en gran mesura dels productes frescos i de proximitat que ofereix la pesca local.
Catalunya és reconeguda mundialment per la seva cuina mediterrània, basada en ingredients de qualitat, i la pesca és una peça clau d’aquest patrimoni. L’Any 2025, Catalunya esdevé Regió Mundial de la Gastronomia.
Què poden suposar per al sector de la Restauració aquestes mesures tan restrictives de l’activitat pesquera?
- Pèrdua de producte local: La dràstica reducció de l’activitat pesquera incrementaria la dependència de productes importats, afectant la frescor i la traçabilitat del peix. Això comprometria la qualitat dels plats servits a restaurants i establiments gastronòmics.
- Erosió de la identitat gastronòmica: Plats emblemàtics com el suquet de peix o l’arròs caldós es podrien veure substituïts per versions amb ingredients forans, perdent així la seva essència i autenticitat.
- Augment dels costos: L’escassetat de peix local incrementarà els preus, fent que aquest producte sigui menys accessible tant per a restauradors com per a consumidors.
L’equilibri necessari entre sostenibilitat i viabilitat
És evident que la protecció del medi marí és essencial, però aquesta no es pot aconseguir a costa de l’extinció d’un sector. Cal trobar un equilibri que permeti compatibilitzar la sostenibilitat ambiental amb la viabilitat econòmica i social de la pesca i els sectors que en depenen.
En aquest sentit, des del sector pesquer català es fa una crida a les institucions europees, de les que la FIHRT se’n fa ressò i recolzem, perquè:
- Revisin les mesures proposades i considerin alternatives que no condemnin el sector a desaparèixer.
- Fomentin la pesca sostenible amb ajudes i recursos que facilitin la transició cap a models més eficients i respectuosos amb el medi ambient.
- Escoltin la veu dels pescadors locals, que són els que millor coneixen la realitat dels nostres mars i que ja estan fent esforços significatius per preservar-los.
El futur de la pesca catalana és també el futur de la gastronomia i la restauració del país. La connexió entre el mar i la taula és inseparable, i la defensa del sector pesquer és una responsabilitat compartida per tots aquells que creuen en la importància de mantenir viva la identitat cultural i culinària de Catalunya.
En un moment crític com l’actual, és imprescindible sumar esforços i actuar amb determinació.
El mar català no només és un recurs natural, sinó també un patrimoni que ens defineix com a poble.
Salvaguardar-lo és un deure que ens concerneix a tots.
9 de Desembre de 2024
Subscriuen el document:
FEDERACIO INTERCOMARCAL D’HOSTALERIA, RESTAURACIÓ I TURISME-FIHRT, GREMI D’HOTELERIA DEL BAGES, GREMI D’HOTELERIA I RESTAURACIÓ DE VILANOVA I LA GELTRÚ, GREMI COMARCAL D’HOSTALERIA I TURISME DE SABADELL, GREMI COMARCAL D’HOSTALERIA I TURISME DE L’ALT PENEDÈS, GREMI D’HOSTALERIA I TURISME DE L’ANOIA, GREMI D’HOSTALERIA I TURISME DEL BAIX LLOBREGAT CENTRE-NORD, GREMIO DE HOSTELERÍA DE CASTELLDEFELS Y BAIX LLOBREGAT, GREMI D’HOSTALERIA I TURISME DEL VALLÈS OCCIDENTAL SUD I BARCELONÈS, GREMI D’HOSTALERIA DE SITGES, GREMI D’HOSTALERIA DE VILADECANS, GREMI COMARCAL D’HOSTALERIA DEL SOLSONÈS, ASSOCIACIÓ D’EMPRESARIS D’HOSTALERIA I TURISME DEL MOIANES OSONA I LLUÇANÈS, ASSOCIACIÓ DE RESTAURACIÓ I HOTELERIA DE LA VALL DE LLORS (ARH), ASSOCIACIO D’HOTELS DEL VALLES ORIENTAL (HVO), UNIO DE BOTIGUERS DE SANT VICENÇ DELS HORTS, ASSOCIACIÓ COL.LECTIU GASTRONÒMIC ALCANAR I LES CASES, UNIO DE BOTIGUERS I COMERCIANTS D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT, ASSOCIACIO DE COMERÇ I SERVEIS DE CAMARLES I LLIGALLÓS, ASSOCIACIÓ DE COMERÇ I TURISME DE DELTEBRE, ASSOCIACIÓ DE BOTIGUERS I COMERCIANTS D'OLESA, ASSOCIACIO PLAT I GOT TORTOSA, ASSOCIACIO D’EMPRESARIS FORUM CALAFELL, ASSOCIACIÓ D'HOSTALERIA I TURISME DEL BERGUEDÀ , COL·LECTIU DE CUINA DE LA RÀPITA-DELTA DE L'EBRE, ASSOCIACIÓ DE RESTAURADORS D'AMPOSTA, SERCOTUR L’ALDEA, ASSOCIACIO D’EMPRESARIS D'ACTIVITATS NAÚTIQUES I DE NATURA DELS EMBASSAMENTS CATALANS, ASSOCIACIO DE RESTAURADORS DEL PRAT DE LLOBREGAT i ANCYCO -Asociación Nacional de Coliving y Coworking.
Per més Informació
Federació Intercomarcal d’Hostaleria, Restauració i Turisme-FIHRT: comunicacio@fihrt.cat
Federació Intercomarcal d’Hostaleria, Restauració i Turisme de Terres de l’Ebre-FIHRT_TE: comunicacio@terresebrefihrt.cat
