El Govern dona suport a un fons europeu per a la diversificació de les economies de muntanya
La reivindicació d’ampliar l’abast de l’actual Fons europeu de Transició Justa perquè doni suport a les economies de muntanya més afectades per l’impacte del canvi climàtic és una de les conclusions del XIII Convenció Europea de les Muntanyes
Organitzada per Euromontana, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i el CREAF, el congrés va tenir lloc l’octubre a Puigcerdà i avui se n’han presentant les conclusions a la seu de la Delegació de la Generalitat a Brussel·les
El Departament de Territori ha entrat a formar part com a membre del Comitè de Directors d’Euromontana, l’associació europea multisectorial de les àrees de muntanya
El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica dona suport a la reivindicació de les àrees de muntanya per ampliar l’abast de l’actual Fons europeu de Transició Justa (EU Just Transition Fund) i que contribueixi a les accions de diversificació de les economies de muntanya més afectades per l’impacte del canvi climàtic. Actualment, els estats membres de la UE ja poden identificar els territoris on més impactarà la transició cap a la neutralitat climàtica i rebre fons per sufragar accions de reconversió dels seus sectors econòmics.
Aquesta és una de les demandes recollides en l’anomenada Declaració de Puigcerdà, el document que consigna les conclusions de la XIII Convenció Europea de les Muntanyes, que van organitzar Euromontana, la Generalitat i el CREAF. El congrés biennal d’Euromontana, l’associació europea multisectorial de les àrees de muntanya, va tenir lloc l’octubre a Puigcerdà, i va reunir més de 250 representants de diferents governs i de les principals associacions, organitzacions agràries i ramaderes, membres de la societat civil i d’ONG, així com instituts de recerca d’aquests territoris.
Avui, Dia Internacional de les Muntanyes, se’n han presentat les conclusions, en forma de Declaració de Puigcerdà, a la seu de la Delegació de la Generalitat a Brussel·les. Hi ha participat el secretari de Territori, Urbanisme i Agenda Urbana, Víctor Puga; la presidenta d’Euromontana, Laura Gascón, i la delegada del Govern davant la Unió Europea, Ester Borràs. A la presentació han assistit representants de la Comissió Europea, del Comitè Europeu de les Regions, del Tribunal de Comptes i d’entitats de la societat civil europea.
Precisament, el secretari Puga ha destacat, entre les accions proposades, l’ampliació de les accions subvencionables mitjançant el Fons de Transició Justa “per a les zones de muntanya, que pugui permetre avançar amb fermesa en totes les línies que s’han tractat al llarg dels diferents congressos europeus de les muntanyes”.
La convenció de Puigcerdà es va centrar en proposar solucions pràctiques i estratègies per incrementar la resiliència, sostenibilitat i prosperitat de les economies de muntanya. Així, la Declaració de Puigcerdà crida a tenir en compte les especificitats de les àrees de muntanya en els plans nacionals i regionals d’adaptació al canvi climàtic.
També a promoure certificacions i distintius que posin en valor els productes agroramaders de muntanya, a assegurar salaris justos per als productors o a aplicar incentius fiscals als productes agraris i ramaders de muntanya per fer-los més assequibles.
Entre d’altres mesures, els signants de la Declaració de Puigcerdà demanen incentivar la instal·lació d’empreses d’economia circular a les àrees de muntanya mitjançant infraestructures cooperatives, o adreçar els reptes de l’accés a l’habitatge en aquestes zones.
Noves eines del Govern per a la muntanya
El secretari Puga ha posat en valor la celebració de la convenció d’Euromontana i, ara, la Declaració de Puigcerdà “en un moment clau en què el nostre país està decidint com i amb quines eines afrontar els nous reptes de les zones de muntanya”.
El Govern està impulsant la tramitació de la futura Llei d’alta muntanya, que ha d’actualitzar la de 1983, pionera en el seu moment però que ha quedat obsoleta. La nova llei “pretén ser una eina més flexible i adaptada a les necessitats actuals, amb un enfocament especial en la sostenibilitat i la resiliència de les comunitats de muntanya”, ha explicat el secretari als diversos representants d’institucions europees. “Es definirà una nova governança i nous instruments, com ara els plans d’actuacions estratègiques”, ha volgut detallar.
També ha recordat el desplegament que ja està en marxa de l’Estratègia del Pirineu, un full de ruta “per al desenvolupament sostenible i equilibrat de les comarques pirinenques, abordant problemes com el despoblament, la manca d’infraestructures i els efectes del canvi climàtic”. Els eixos de l’Estratègia del Pirineu, ha recordat, es van fer coincidir amb els tallers organitzats durant la Convenció de Puigcerdà.
La Generalitat, part del Consell de Directors d’Euromontana
D’altra banda, el secretari ha anunciat que el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha estat acceptat com a part del Consell de Directors d’Euromontana, l’òrgan encarregat de supervisar i implementar les decisions que es prenen a l’Assemblea General de l’entitat.
Euromontana, amb seu a Brussel·les (Bèlgica), és una associació formada per 70 organitzacions de 15 països europeus i té el seu origen en un seminari sobre agricultura a la muntanya que va organitzar al 1953 laOrganització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació(FAO, per les sigles en anglès), tot i que es va constituir com a entitat independent el 1995.
Cada dos anys des del 1998, Euromontana organitza un congrés europeu com a espai de reflexió sobre el desenvolupament de les àrees muntanyoses, que acostuma a reunir experts, representants d’institucions, agents econòmics i investigadors.
Polítiques basades en evidència científica
A més, la Declaració de Puigcerdà insta a impulsar la recerca sobre les àrees de muntanya a través de la Xarxa per a la Investigació de Muntanya Europea (Network for European Mountain Reserarch, NEMOR), liderada pel CREAF i amb qui el Departament ja col·labora. En paraules del secretari Puga, “és fonamental per a la presa de decisions basada en evidències científiques, perquè ens permetrà que les polítiques públiques es fonamentin en dades reals i en una comprensió profunda dels problemes i oportunitats que afronten les regions de muntanya”.
En aquesta línia, ha recordat que la futura aprovació de la nova Llei d’alta muntanya incloure la posada en marxa de l’Observatori de la muntanya, “en el que facilitarem la participació de tots els actors que viuen a la muntanya”, ha avançat el secretari.
En suma totes aquestes accions són “una mostra clara de la voluntat del Govern de desenvolupar unes polítiques de muntanya innovadores, però també realistesamb un impacte directe sobre el benestar dels habitants de les comarques de muntanya”, ha explicitat Puga.
