La Comissió Europea obre un procediment d'infracció contra Espanya pel Registre de Viatgers: un debat que el sector turístic feia anys que advertia
Antecedents: una norma controvertida des del seu origen
El Reial decret 933/2021 va ser aprovat amb l’objectiu de reforçar la seguretat ciutadana mitjançant l’ampliació de les obligacions de registre documental i comunicació d’informació per part dels establiments d’allotjament i de les empreses de lloguer de vehicles.
La norma va entrar en vigor el gener de 2023, però la seva aplicació efectiva va ser objecte de diverses moratòries i períodes d’adaptació fins al desembre de 2024, a causa de les dificultats tècniques i operatives detectades pel sector.
Des del primer moment, organitzacions empresarials del turisme, l’hostaleria, l’allotjament i les agències de viatges van advertir que el sistema plantejava problemes importants en diversos àmbits:
- Increment exponencial de les dades personals exigides.
- Duplicació d’informació ja disponible per les autoritats.
- Elevades càrregues administratives per a les empreses.
- Costos tecnològics i de compliment normatiu.
- Riscos de ciberseguretat derivats de l’acumulació massiva de dades personals.
- Possibles incompatibilitats amb la normativa europea de protecció de dades.
Les crítiques no provenien únicament del sector empresarial. Diversos juristes especialitzats en dret europeu i protecció de dades van qüestionar la proporcionalitat de la norma, especialment en relació amb el principi de minimització de dades establert pel Reglament General de Protecció de Dades (RGPD).
Brussel·les passa de l’anàlisi a l’acció
El que fins ara era una preocupació sectorial ha fet un pas més. El 4 de juny de 2026, la Comissió Europea va anunciar formalment l’obertura d’un procediment d’infracció contra Espanya en considerar que el sistema espanyol de registre de viatgers podria vulnerar la normativa europea de protecció de dades.
Segons la Comissió, les principals objeccions se centren en dos aspectes:
- L’excessiva quantitat de categories de dades personals recollides.
- El període de conservació de la informació per part de les autoritats policials.
Brussel·les considera que Espanya podria estar excedint els límits que imposen els principis europeus de necessitat, proporcionalitat i minimització de dades, principis que exigeixen que només es recullin aquelles dades estrictament imprescindibles per a la finalitat perseguida.
Un debat que ja s’havia traslladat a les institucions europees
La decisió de la Comissió Europea no arriba per sorpresa.
Ja el 2023 es van formular preguntes al Parlament Europeu sobre l’obligació imposada als allotjaments i empreses de lloguer de vehicles de comunicar dades dels seus clients a les forces policials.
Durant el 2025, el comissari europeu de Justícia va reconèixer públicament que els serveis de la Comissió estaven examinant la compatibilitat del sistema espanyol amb la legislació europea de protecció de dades.
Paral·lelament, diverses organitzacions empresarials europees i espanyoles del sector turístic van remetre informes i al·legacions a les institucions comunitàries alertant sobre els efectes de la normativa.
El cas de les agències de viatges: una reivindicació persistent
Una de les qüestions més controvertides ha estat la inclusió de les agències de viatges dins de les obligacions de comunicació de dades.
Entitats com la Confederació Espanyola d'Agències de Viatges (CEAV) i altres organitzacions sectorials han defensat reiteradament que les agències no haurien d’estar subjectes a aquestes obligacions, atès que els allotjaments i els operadors finals ja comuniquen la informació requerida a les autoritats.
Segons aquestes organitzacions, la inclusió de les agències genera:
- Duplicació de dades.
- Increment de costos administratius.
- Major exposició a riscos de protecció de dades.
- Escassa aportació real als objectius de seguretat.
Un problema també per als allotjaments
La controvèrsia ha anat més enllà de la comunicació de dades.
Durant els darrers mesos s’han produït sancions i advertiments vinculats a la manera de recollir la informació dels viatgers. L’Agència Espanyola de Protecció de Dades ha recordat que els establiments no poden exigir còpies completes ni escanejos de DNI o passaports quan això comporta la captació de dades no necessàries.
Aquest fet evidencia una de les contradiccions que el sector ha denunciat: d’una banda es requereix una enorme quantitat d’informació, però de l’altra la normativa de protecció de dades limita els mecanismes disponibles per obtenir-la.
Què pot passar ara?
L’obertura d’un procediment d’infracció no implica automàticament la derogació de la norma, però sí que obliga l’Estat espanyol a presentar al·legacions i justificar la compatibilitat del sistema amb el dret europeu.
Si la Comissió considera insuficients les explicacions d’Espanya, el procediment podria avançar fins al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Mentre el sector turístic interpreta aquesta decisió com una validació de les preocupacions expressades durant els darrers anys.
Reflexió des de la perspectiva del sector turístic
Per al conjunt de l’hostaleria, la restauració, els allotjaments turístics i les agències de viatges, la seguretat és una prioritat irrenunciable. Ningú qüestiona la necessitat que les forces i cossos de seguretat disposin d’eines eficaces per prevenir el terrorisme, el crim organitzat o altres amenaces.
Tanmateix, la seguretat no pot justificar qualsevol sistema de recollida massiva de dades.
Les polítiques públiques han de respectar els principis de proporcionalitat, necessitat i eficiència administrativa. Quan una normativa genera elevades càrregues burocràtiques, duplica informació ja disponible, incrementa els riscos de ciberseguretat i planteja dubtes sobre la seva compatibilitat amb el dret europeu, resulta legítim revisar-ne el disseny.
L’actuació de la Comissió Europea ofereix ara una oportunitat perquè Espanya redefineixi el model de registre de viatgers, preservant els objectius de seguretat però garantint també la protecció dels drets fonamentals, la competitivitat empresarial i la simplificació administrativa que necessita el sector turístic.
